“Emprendre en col.lectiu és més ric, consistent, valuós i més corresponsable”

Guernica-Facundo

Entrevista a Guernica Facundo

autora de“El libro rojo de las mujeres emprendedoras”. Actualment coordina la cooperativa LabCoop, un espai que acull i impulsa iniciatives d’emprenedoria social cooperativa i innovació social.
Tens una llarga experiència professional en la promoció de l’emprenedoria. Com defineixes aquest concepte? Quina és la importància d’aquests processos a les nostres societats?Quins són els principals obstacles o reptes de l’emprenedoria i les seues concepcions?
L’emprenedoria es podria definir com una actitud, com una acció o com una intenció.
Les persones amb actitud emprenedora són aquelles que prenen la iniciativa, són perseverants i a vegades tossudes; s’orienten cap a l’acció però són observadores, veuen una mica més enllà del què hi ha a simple vista i busquen respostes, solucions i oportunitats allà on hi ha dubtes, problemes o necessitats; no tenen por al risc mesurat però no són inconscients, planifiquen i prioritzen.
No existeix el gen emprenedor: malgrat algunes persones tenen més predisposició a sentir-se còmodes emprenent, tot és un aprenentatge, una pràctica. Quant més observem, més coses veiem, quant més comuniquem, millor ens fem entendre, quant més treballem en equip més difícil ens és treballar en solitari… Per això l’emprenedoria és també acció: és un projecte, un viatge, una activitat, una iniciativa, majoritàriament amb repercussions econòmiques, però no sempre monetàries.

I l’emprenedoria és també intenció; emprenem per algun motiu, perquè ens cal tenir ingressos, perquè ens motiva alguna cosa de la que ens agradaria viure, perquè hem cregut trobar una molt bona oportunitat o perquè ens subleva allò que no funciona i volem canviar-ho, fer-ho diferent, fer-ho millor.
En aquest sentit l’emprenedoria pot ser transformadora econòmica, social, cultural, ecològica i/o políticament, però malauradament no sempre la seva intenció és canviar les regles del joc. El fet emprenedor és inherent a les nostres societats, però a vegades serveix per generar processos de transformació d’aquesta, i altres serveix per consolidar les dinàmiques de relació social establer-tes. Circumscriure l’imaginari col·lectiu sobre l’emprenedoria en un prototipus individualista, supervivent, guanyador, monetarista i orientat al lucre és, simplement pobre.
Hi ha veus crítiques amb la idea mateixa d’emprenedoria, associada al marc d’un capitalisme salvatge, l’autoexplotació, de la intensificació de la competència i de l’individualisme en el món empresarial o professional.Quina opinió et mereixen aquestes afirmacions? Quina és la teua visió al respecte?
És cert, el sistema d’aprenentatge hegemònic, la (in)formació dels grans mitjans de comunicació, el missatge majoritari de serveis públics, el marc legal laboral… tot condueix a un sense sentit competitiu, individualista i autoexplotador, especialment en tot allo que té a veure amb la iniciativa emprenedora. És més, els missatges són culpabilitzadors: si no te’n surts és perquè no ets prou emprenedora, no tens suficient iniciativa, no ets innovador… sense posar en dubte que emprendre no és, ni ha estat mai, un fet individual i aïllat. És una fal·làcia que la xarxa de relacions, d’afectes i de complicitats (personals, econòmiques, familiars, professionals) no tingui un pes decisiu en el fet emprenedor i en el seu grau de reeixida.
Emprendre col·lectivament és una forma de contrarestar aquests missatges dominants, i fer-ho justament amb la intenció de canviar les regles del joc econòmic (de treball, de consum, de relació comercial, de finançament…) pot ser una de les formes d’alteritat capitalista que tant necessitem. Emprendre en col·lectiu no és senzill, ràpid ni sempre alentador, però és més ric, més consistent, més valuós, més lleuger i més corresponsable.
Has treballat de forma especial l’emprenedoria amb dones. Des de la teua experiència, quines característiques específiques o diferenciades existeixen en aquests casos? Amb quins obstacles es troben les dones emprenedores i quines  estratègies hi ha per superar-los?
És una pregunta complexa i llarga de respondre, a més fa temps que no segueixo estadístiques ni estudis sobre les desigualtats de gènere en l’emprenedoria, però des de l’acompanyament pràctic a projectes emprenedors segueixo observant patrons de dones i homes molt semblants als d’abans de la crisi econòmica.
En aquest sentit diria que les principals diferències de les dones emprenedores, respecte els homes emprenedors (i que són alhora causa i conseqüència de les desigualtats existents en clau de gènere), són, principalment:
a) una menor propensió a emprendre, que a més es produeix en major mesura per necessitat que per oportunitat, si bé amb un risc millor calculat i unes aspiracions més realistes i menys orientades al lucre personal;
b) una manca de referents, de reconeixement, de visibilitat i, per tant, d’incentivació a emprendre a les noves generacions de noies, si bé amb un pes important quan existeix una relació directe entre empresàries i aquestes futures emprenedores;
c) un pes sovint ofegant de la necessitat de conciliació com a motor per emprendre, que es preua amb menys salut i més pressió sobre les espatlles; alhora que una millor capacitat per generar estructures emprenedores que permetin conciliar, que contemplin la cura d’altres, la disponibilitat d’espais personals o la voluntat d’ampliar estudis, com un element més de la dinàmica emprenedora.
d) una major dificultat d’accés a finançament (tot i que actualment això pugui semblar una broma de mal gust), sovint perquè seguim preferint emprendre en sectors d’activitat poc valorats socialment i econòmicament.
e) una major necessitat, però alhora dificultat, d’emprendre col·lectivament, davant una realitat aïlladora i pressionadora quant a l’exercici de rols de gènere.
Actualemt treballes a Labcoop, promovent l’emprenedoria social cooperativa des d’una visió transformadora.  Explica’ns un poc en què consisteix la vostra tasca i quin model d’emprenedoria promoveu des de la vostra cooperativa?
LabCoop (Laboratori d’iniciatives d’emprenedoria social cooperativa) és una cooperativa que acull, incuba i impulsa iniciatives d’emprenedoria social cooperativa. Entenem que les iniciatives d’emprenedoria social són aquelles que, a través d’una activitat econòmica, persegueixen: transformar l’economia, la societat, la cultura; cooperativitzar l’activitat; sostenir-se al llarg del temps; multiplicar el seu model. Proposem posar èmfasi en la dimensió necessàriament cooperativa de l’emprenedoria social.
LabCoop també impulsa iniciatives d’innovació social, que són aquelles que desenvolupen activitats transformadores de la realitat social, econòmica, política, cultural o ambiental, malgrat no estiguin necessàriament vinculades a  una iniciativa emprenedora. Entenem la innovació com a actitud, una manera de fer les coses, i no un fi o un objectiu en si mateixa; la innovació és l’eina, actitud o recurs que permet la creativitat necessària per a desenvolupar l’emprenedoria social.
Anuncis