Ruta pel Benimaclet cooperativista

beni4

Data: dissabte 28 de maig

Horari: 11:00 a 12:30 hores.

Lloc de sortida i arribada: per confirmar.

Inscripció: correu amb assumpte “Ruta Coop” a barricooperatiu@gmail.com (15 places disponibles).

Preu: activitat gratuïta.

Plantegem les rutes urbanes cooperativistes com una activitat per donar a conèixer el patrimoni i la presència del cooperativisme en la configuració actual del barri de Benimaclet. Una activitat per visibilitzar i reconèixer la importància de l’economia cooperativista, tant a nivell històric com contemporani.

L’activitat realitzarà un recorregut a través de l’aproximació a les diferents onades del cooperativisme de vivenda, que ha contribuït a configurar social i urbanísticament el barri, i del qual encara trobem els testimonis patrimonials i humans. També ens aproximarem a d’altres experiències històriques de cooperativisme agrari i de consum, que ens ha agradat molt descobrir.

A més, farem el recorregut pel cooperativisme d’ensenyament, de crèdit, i d’altres, que encara hui en dia contribueixen a la vida del barri.

La ruta urbana es basa en la investigació de documents i fonts orals, a través dels quals fem una primera exposició del testimoni cooperativista a Benimaclet.

Sobirania alimentària i barri cooperatiu

Raquel Álvarez Herranz és membre del Grup de Consum de La Saïdia. I de La Recovera: alimentació saludable, sostenible, justa i educativa

La indústria agroalimentària és un dels àmbits on el capitalisme s’expressa amb major ferocitat. L’agronegoci és responsable de l’acaparament de terres i dels oceans per part d’empreses transnacionals i capitals especulatius; l’expulsió de les comunitats camperoles i pescadores dels seus territoris; la privatització de sabers tradicionals i científics mitjançant diverses formes de drets de propietat intel·lectual; un repartiment injust de la riquesa, que posa la nostra alimentació en mans de grans empreses de llavors i distribuïdores, perjudicant les condicions de vida dels agricultors i agricultores.

Per la seva dependència dels combustibles fòssils, la repercussió ambiental del sistema agroalimentari és també enorme. La desforestació de bosc primari per a la seva conversió a pasturatges, els monocultius, la mecanització del treball, l’ús indiscriminat d’agrotòxics, el transport quilomètric d’aliments, el seu processament, la refrigeració que necessita i la deixalla que provoca són causants, aproximadament, de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle, una de les majors contribucions mundials al canvi climàtic.

Per posar un exemple proper, moltes de les verdures i hortalisses que comprem en els supermercats, es transporten des de lluny, gastant petroli innecessàriament i oblidant així a les persones que es dediquen a conrear aliments en el nostre entorn proper. Mentrestant, la maltractada horta retrocedeix i, amb ella, tots els beneficis socials, ambientals i paisatgístics que ens aporta. Continua la lectura de “Sobirania alimentària i barri cooperatiu” →

“fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú”

Entrevista a Ivan Miró i Acedo

És sociòleg, investigador i docent en Història del cooperativisme, economia social i solidària, sociologia urbana. Soci fundador de La Ciutat Invisible, participa a la Xarxa d’Economia Solidària. Coautor de Les cooperatives obreres de Sants i l’informe L’economia social i solidària a Barcelona, entre d’altres recerques. Ha estat docent en el Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB i actualment coordina els cursos “Cooperativisme i Economia Solidària”.

El projecte de Benimaclet Barri Cooperatiu s’inspira en l’experiència que vàreu portar a terme al barri de Sants, començant allà per l’any 2009. Conta’ns com neix Sants Cooperatiu?

A Sants, el Projecte Barri Cooperatiu va sorgir d’un doble procés. En primer lloc, cap al 2005 es van crear algunes cooperatives de treball vinculades als moviments socials del barri. Eren fruit del desig de traslladar, a l’àmbit de l’economia, les pràctiques autoorganitzades apreses en les lluites socials; així com de la necessitat de crear infraestructures estables i llocs de treball remunerat per als membres dels moviments socials locals. Intuíem que una lluita sociopolítica que no generés alternatives socioeconòmiques, ni era transformadora ni era sostenible. Per altra banda, en aquells anys arribaren a Sants les Federacions de Cooperatives catalanes, que s’instal·laren en un edifici del patrimoni cooperatiu històric del barri: l’antiga cooperativa de consum l’Empar de l’Obrer.

Vàrem començar a col·laborar i sorgí la idea del projecte. La sinergia entre la potència organitzativa i econòmica de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i les capacitats relacionals i associatives de les cooperatives de treball autogestionàries de Sants, era una oportunitat per incidir en un barri on, per la seva pròpia història social i obrera, el cooperativisme hi havia estat present de forma notable. La crisi econòmica, que havia esclatat just aleshores, impel·lia a socialitzar el projecte cooperativista. I la dimensió local, amb les seves trames comunitàries i associatives, era l’entorn idoni per a potenciar una economia de proximitat com és la cooperativa.

Continua la lectura de ““fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú”” →