Sobirania alimentària i barri cooperatiu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Raquel Álvarez Herranz és membre del Grup de Consum de La Saïdia. I de La Recovera: alimentació saludable, sostenible, justa i educativa

La indústria agroalimentària és un dels àmbits on el capitalisme s’expressa amb major ferocitat. L’agronegoci és responsable de l’acaparament de terres i dels oceans per part d’empreses transnacionals i capitals especulatius; l’expulsió de les comunitats camperoles i pescadores dels seus territoris; la privatització de sabers tradicionals i científics mitjançant diverses formes de drets de propietat intel·lectual; un repartiment injust de la riquesa, que posa la nostra alimentació en mans de grans empreses de llavors i distribuïdores, perjudicant les condicions de vida dels agricultors i agricultores.


Per la seva dependència dels combustibles fòssils, la repercussió ambiental del sistema agroalimentari és també enorme. La desforestació de bosc primari per a la seva conversió a pasturatges, els monocultius, la mecanització del treball, l’ús indiscriminat d’agrotòxics, el transport quilomètric d’aliments, el seu processament, la refrigeració que necessita i la deixalla que provoca són causants, aproximadament, de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle, una de les majors contribucions mundials al canvi climàtic.


Per posar un exemple proper, moltes de les verdures i hortalisses que comprem en els supermercats, es transporten des de lluny, gastant petroli innecessàriament i oblidant així a les persones que es dediquen a conrear aliments en el nostre entorn proper. Mentrestant, la maltractada horta retrocedeix i, amb ella, tots els beneficis socials, ambientals i paisatgístics que ens aporta.


En contrast a la seguretat alimentària, que se centra en la disponibilitat d’aliments, neix el concepte de sobirania alimentària, que constitueix una ruptura en relació amb l’organització actual dels mercats agrícoles i financers. La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible, així com el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses.


En aquest context, els canals curts de comercialització constitueixen una peça clau de les xarxes alimentàries emergents que es presenten com a alternativa al model agroalimentari globalitzat. Es tracta de noves formes d’articulació entre producció i consum alimentari, basades en motivacions socials i polítiques, que respecten l’estacionalitat i les restriccions dels agroecosistemes locals, i que fomenten la proximitat física, cultural i relacional entre productors i consumidors.


A Benimaclet, són molts els exemples que, en el marc de la sobirania alimentària, superen en els seus principis la demanda d’alimentació saludable per plantejar una crítica d’arrel a l’expressió territorial del capitalisme globalitzat i es giren cap a l’horta per fer-la possible.


El menjador escolar del CEIP Pare Català és un dels pioners a València a implementar un menjador sostenible. Gràcies al treball conjunt de mares i pares i del personal del centre, en els últims anys s’ha introduït el consum de verdures i hortalisses ecològiques de l’Horta de València i d’altres productes ecològics i de proximitat, que es compren directament als productors i les productores.


Algunes tendes i restaurants, com La Remolatxa, Al-Paladar o El Terra, també tendeixen ponts entre la gent del barri i l’Horta, establint relacions de proximitat, confiança i compromís amb els agricultors i agricultores i contribuint a la revitalització de l’economia local.


Un altre d’aquests exemples de canals curts de comercialització són els grups de consum responsable Sóc el que Menge, La Morera i La Remolatxa Verda, en els quals un grup de veïns i veïnes s’organitzen per satisfer les seves necessitats alimentàries, mitjançant compres conjuntes i amb criteris consensuats. Aquestes compres conjuntes busquen ser una eina de transformació social i econòmica, molt més enllà de l’objectiu d’accedir amb major facilitat a productes de qualitat.


En molts casos, els canals curts de comercialització generen formes d’organització horitzontals, cooperatives, participatives i autogestionades, i estan basats en mecanismes horitzontals i participatius de confiança.


Controlar el nostre propi sistema alimentari i productiu passa per construir aquestes relacions de cooperació entre consumidors/es, productors/es i altres actors que formen part de la cadena alimentària, del camp a la taula, entre l’horta i el barri.

 


Anuncis