Dels barris cooperatius a la ciutat comuna

foto-lluis-bio

Lluís Benlloch Sociòleg i membre de l’Estudi La Dula. S’ha especialitzat en el desenvolupament de metodologies participatives en l’àmbit de la planificació urbana i l’acció comunitària. Organitzador del curs Comuns Urbans, membre de les Falles Populars, Xarxa Ciutat Vella Batega, entre altres.

En els darrers anys hem viscut diverses iniciatives dels moviments socials que han fet palès els vincles entre l’àmbit de l’economia social i les lluites emergents pels béns comuns. Entre elles, trobem diverses convocatòries que han juntat un bon nombre de col·lectius i cooperatives sota el reclam de la ciutat comuna, i que s’han anat donant amb molt bona acollida tant a València com a Barcelona.

Continue reading “Dels barris cooperatius a la ciutat comuna”

Anuncis

Treball domèstic, treball de cures i sosteniment de la vida: economia feminista i cooperativa

 

graza

Mireia G. Gil Sociòloga especialitzada en feminismes, polítiques inclusives i de gènere. Sòcia fundadora de la llibreria associativa La Repartidora i mare d’una criatura de 4 anys. Ha desenvolupat el seu treball en l’àmbit del treball comunitari i de gènere.

En aquest moment de canvi, de transició d’una forma de fer política a una altra, és quan ens hem de plantejar per on volem caminar i fins on volem arribar. Com diu Amaia Pérez Orozco, necessitem una Utopia Comú i saber com l’hem de construir en conjunt. Per això Barri Cooperatiu representa un espai favorable per a la retroalimentació de les pràctiques fora de la lògica del sistema i dels discursos que van més enllà dels clixés establerts.

Seria honest admetre que la qüestió de com creem Una vida que meresca ser viscuda entre totes i tots és l’objectiu central del projecte. Volem crear les bases per construir noves formes de viure, noves formes de treballar, i en aquest camí de debats i pràctiques l’economia feminista aporta grans elements al voltant del conflicte capital/vida, i posa en contradicció la invisibilització del treball de cures i la manca de valorització del treball domèstic (majorment realitzat per les dones), sobre el qual es subjecta tot el sistema econòmic i laboral en què vivim. Tot açò no serà possible si no fem l’esforç d’eixir de la lògica del benefici individual per posar al bell mig la vida del comú.

Continue reading “Treball domèstic, treball de cures i sosteniment de la vida: economia feminista i cooperativa”

Ruta pel Benimaclet cooperativista

beni4

 

Data: dissabte 28 de maig

Horari: 11:00 a 12:30 hores.

Lloc de sortida i arribada: per confirmar.

Inscripció: correu amb assumpte “Ruta Coop” a barricooperatiu@gmail.com (15 places disponibles).

Preu: activitat gratuïta.

Plantegem les rutes urbanes cooperativistes com una activitat per donar a conèixer el patrimoni i la presència del cooperativisme en la configuració actual del barri de Benimaclet. Una activitat per visibilitzar i reconèixer la importància de l’economia cooperativista, tant a nivell històric com contemporani.

L’activitat realitzarà un recorregut a través de l’aproximació a les diferents onades del cooperativisme de vivenda, que ha contribuït a configurar social i urbanísticament el barri, i del qual encara trobem els testimonis patrimonials i humans. També ens aproximarem a d’altres experiències històriques de cooperativisme agrari i de consum, que ens ha agradat molt descobrir.

A més, farem el recorregut pel cooperativisme d’ensenyament, de crèdit, i d’altres, que encara hui en dia contribueixen a la vida del barri.

La ruta urbana es basa en la investigació de documents i fonts orals, a través dels quals fem una primera exposició del testimoni cooperativista a Benimaclet.

Sobirania alimentària i barri cooperatiu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Raquel Álvarez Herranz és membre del Grup de Consum de La Saïdia. I de La Recovera: alimentació saludable, sostenible, justa i educativa

La indústria agroalimentària és un dels àmbits on el capitalisme s’expressa amb major ferocitat. L’agronegoci és responsable de l’acaparament de terres i dels oceans per part d’empreses transnacionals i capitals especulatius; l’expulsió de les comunitats camperoles i pescadores dels seus territoris; la privatització de sabers tradicionals i científics mitjançant diverses formes de drets de propietat intel·lectual; un repartiment injust de la riquesa, que posa la nostra alimentació en mans de grans empreses de llavors i distribuïdores, perjudicant les condicions de vida dels agricultors i agricultores.


Per la seva dependència dels combustibles fòssils, la repercussió ambiental del sistema agroalimentari és també enorme. La desforestació de bosc primari per a la seva conversió a pasturatges, els monocultius, la mecanització del treball, l’ús indiscriminat d’agrotòxics, el transport quilomètric d’aliments, el seu processament, la refrigeració que necessita i la deixalla que provoca són causants, aproximadament, de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle, una de les majors contribucions mundials al canvi climàtic.


Per posar un exemple proper, moltes de les verdures i hortalisses que comprem en els supermercats, es transporten des de lluny, gastant petroli innecessàriament i oblidant així a les persones que es dediquen a conrear aliments en el nostre entorn proper. Mentrestant, la maltractada horta retrocedeix i, amb ella, tots els beneficis socials, ambientals i paisatgístics que ens aporta.
Continue reading “Sobirania alimentària i barri cooperatiu”

“fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú”

ivan_sants

Entrevista a Ivan Miró i Acedo
És sociòleg, investigador i docent en Història del cooperativisme, economia social i solidària, sociologia urbana. Soci fundador de La Ciutat Invisible, participa a la Xarxa d’Economia Solidària. Coautor de Les cooperatives obreres de Sants i l’informe L’economia social i solidària a Barcelona, entre d’altres recerques. Ha estat docent en el Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB i actualment coordina els cursos “Cooperativisme i Economia Solidària”.

El projecte de Benimaclet Barri Cooperatiu s’inspira en l’experiència que vàreu portar a terme al barri de Sants, començant allà per l’any 2009. Conta’ns com neix Sants Cooperatiu?

A Sants, el Projecte Barri Cooperatiu va sorgir d’un doble procés. En primer lloc, cap al 2005 es van crear algunes cooperatives de treball vinculades als moviments socials del barri. Eren fruit del desig de traslladar, a l’àmbit de l’economia, les pràctiques autoorganitzades apreses en les lluites socials; així com de la necessitat de crear infraestructures estables i llocs de treball remunerat per als membres dels moviments socials locals. Intuíem que una lluita sociopolítica que no generés alternatives socioeconòmiques, ni era transformadora ni era sostenible. Per altra banda, en aquells anys arribaren a Sants les Federacions de Cooperatives catalanes, que s’instal·laren en un edifici del patrimoni cooperatiu històric del barri: l’antiga cooperativa de consum l’Empar de l’Obrer.

Vàrem començar a col·laborar i sorgí la idea del projecte. La sinergia entre la potència organitzativa i econòmica de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i les capacitats relacionals i associatives de les cooperatives de treball autogestionàries de Sants, era una oportunitat per incidir en un barri on, per la seva pròpia història social i obrera, el cooperativisme hi havia estat present de forma notable. La crisi econòmica, que havia esclatat just aleshores, impel·lia a socialitzar el projecte cooperativista. I la dimensió local, amb les seves trames comunitàries i associatives, era l’entorn idoni per a potenciar una economia de proximitat com és la cooperativa.

Continue reading ““fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú””

Curs de formació “Fent economia social, fent cooperativa”

El dijous 28 d’abril s’obre el termini d’inscripció per al curs.

 

Introducció.

Està demostrada la capacitat de l’Economia social per fer front de forma més efectiva als efectes de la crisi econòmica, al temps que és capaç de garantir determinades condicions de benestar, cohesió social i desenvolupament local.

Les cooperatives, per ser empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica, resulten un instrument apropiat per garantir i crear llocs de treball des de l’economia social, al temps que es genera activitat de proximitat, prioritzant el compromís social.

En l’actual context de crisi econòmica, amb necessitat d’explorar noves formes d’autoocupació i de canvi de model socioeconòmic, prenen un interès i una necessitat creixents les fórmules d’emprenedoria social cooperativa.

Aquest curs va dirigit a facilitar unes nocions teòriques i pràctiques bàsiques al voltant de l’economia social i el cooperativisme, l’estructura formal i jurídica de l’empresa cooperativa, la gestió quotidiana d’una empresa col.lectiva o els recursos financers amb que podem comptar.

Objectius.

Facilitar les eines, coneixements i recursos fonamentals per posar en marxa un projecte d’empresa cooperativa, des dels fonaments de l’economia social i solidaria.

Continue reading “Curs de formació “Fent economia social, fent cooperativa””

Ruta pel Benimaclet cooperativista.

El proper dissabte 30 d’abril comencen les rutes al Benimaclet cooperativista. 

Plantegem les rutes urbanes cooperativistes com una activitat per donar a conèixer el patrimoni i la presència del cooperativisme en la configuració actual del barri de Benimaclet. Una activitat per visibilitzar i reconèixer la importància de l’economia cooperativista, tant a nivell històric com contemporani.

L’activitat realitzarà un recorregut a través de l’aproximació a les diferents onades del cooperativisme de vivenda, que ha contribuït a configurar social i urbanísticament el barri, i del qual encara trobem els testimonis patrimonials i humans. També ens aproximarem a d’altres experiències històriques de cooperativisme agrari i de consum, que ens ha agradat molt descobrir.

A més, farem el recorregut pel cooperativisme d’ensenyament, de crèdit, i d’altres, que encara hui en dia contribueixen a la vida del barri.

La ruta urbana es basa en la investigació de documents i fonts orals, a través dels quals fem una primera exposició del testimoni cooperativista a Benimaclet.

Data: dissabte 30 d’abril

Horari: 10:30 a 13:30 hores.

Lloc de sortida i arribada: per confirmar.

Inscripció: correu amb assumpte “Ruta Coop” a barricooperatiu@gmail.com (15 places disponibles).

Preu: activitat gratuita.

“Emprendre en col.lectiu és més ric, consistent, valuós i més corresponsable”

Guernica-Facundo

Entrevista a Guernica Facundo

autora de“El libro rojo de las mujeres emprendedoras”. Actualment coordina la cooperativa LabCoop, un espai que acull i impulsa iniciatives d’emprenedoria social cooperativa i innovació social.
Tens una llarga experiència professional en la promoció de l’emprenedoria. Com defineixes aquest concepte? Quina és la importància d’aquests processos a les nostres societats?Quins són els principals obstacles o reptes de l’emprenedoria i les seues concepcions?
L’emprenedoria es podria definir com una actitud, com una acció o com una intenció.
Les persones amb actitud emprenedora són aquelles que prenen la iniciativa, són perseverants i a vegades tossudes; s’orienten cap a l’acció però són observadores, veuen una mica més enllà del què hi ha a simple vista i busquen respostes, solucions i oportunitats allà on hi ha dubtes, problemes o necessitats; no tenen por al risc mesurat però no són inconscients, planifiquen i prioritzen.
No existeix el gen emprenedor: malgrat algunes persones tenen més predisposició a sentir-se còmodes emprenent, tot és un aprenentatge, una pràctica. Quant més observem, més coses veiem, quant més comuniquem, millor ens fem entendre, quant més treballem en equip més difícil ens és treballar en solitari… Per això l’emprenedoria és també acció: és un projecte, un viatge, una activitat, una iniciativa, majoritàriament amb repercussions econòmiques, però no sempre monetàries.

Continue reading ““Emprendre en col.lectiu és més ric, consistent, valuós i més corresponsable””

“El País Valencià és la tercera autonomia més potent en cooperativisme i economia social”

JOAN RAMÓN_2_HQ

Entrevista a Ramón Sanchis Palacio.

Professor Titular al Departament de Direcció d’Empreses de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. Director de l’Institut Universitari d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la UV

 

– Darrerament, has escrit dos llibres sobre la història de dos grans cooperatives valencianes, Consum i Caixa Popular. Quina ha sigut la rellevància històrica del cooperativisme valencià? Com definiries el model d’economia cooperativista valenciana?
El País Valencià és la tercera autonomia més potent de tot l’Estat espanyol en cooperativisme i Economia Social i algunes de les seues cooperatives són un referent nacional i internacional. Consum és la cooperativa amb més socis consumidors de tot l’Estat espanyol amb més de dos milions de socis i Caixa Popular és, junt amb Laboral Kutxa al País Basc, l’única cooperativa de crèdit on els seus treballadors són socis (banc democràtic) i una de les poques entitats financeres valencianes que ens han quedat després de la desfeta del sistema financer valencià. La major part de les cooperatives elèctriques estan al País Valencià, les caixes rurals representen la meitat d’aquest sector a tota Espanya, les cooperatives agroalimentàries són un referent exportador, les cooperatives de treball associat estan fortament implantades en tots els sectors econòmics i les cooperatives d’ensenyament han sigut claus en el desenvolupament de la llengua valenciana i en pràctiques pedagògiques i docents innovadores.

Continue reading ““El País Valencià és la tercera autonomia més potent en cooperativisme i economia social””

Comencen les Jornades d’Economia Social i Cooperativa

Comencen les Jornades d’Economia Social i Cooperativa a Benimaclet

Durant el mes d’abril, tindrem sis sessions, amb la participació de més de 20 entitats de l’economia social i cooperativa, per mostrar i debatre al voltant de formes alternatives de fer economia i de promoure fórmules d’autoocupació cooperatives.


Diferents taules temàtiques i sectorials per reflexionar, aprendre i potenciar el paper de l’economia social i cooperativa al món de les finances ètiques i solidaries, de la cultura i la comunicació, de les polítiques urbanes i de vivenda o de la intervenció social i comunitària, entre d’altres.

Molt de gust de poder haver reunit tants amics i amigues del món del cooperativisme i l’economia social en aquestes jornades. Esperem que siguen del vostre interès.