Dels barris cooperatius a la ciutat comuna

foto-lluis-bio

Lluís Benlloch Sociòleg i membre de l’Estudi La Dula. S’ha especialitzat en el desenvolupament de metodologies participatives en l’àmbit de la planificació urbana i l’acció comunitària. Organitzador del curs Comuns Urbans, membre de les Falles Populars, Xarxa Ciutat Vella Batega, entre altres.

En els darrers anys hem viscut diverses iniciatives dels moviments socials que han fet palès els vincles entre l’àmbit de l’economia social i les lluites emergents pels béns comuns. Entre elles, trobem diverses convocatòries que han juntat un bon nombre de col·lectius i cooperatives sota el reclam de la ciutat comuna, i que s’han anat donant amb molt bona acollida tant a València com a Barcelona.

Continue reading “Dels barris cooperatius a la ciutat comuna”

Anuncis

Treball domèstic, treball de cures i sosteniment de la vida: economia feminista i cooperativa

 

graza

Mireia G. Gil Sociòloga especialitzada en feminismes, polítiques inclusives i de gènere. Sòcia fundadora de la llibreria associativa La Repartidora i mare d’una criatura de 4 anys. Ha desenvolupat el seu treball en l’àmbit del treball comunitari i de gènere.

En aquest moment de canvi, de transició d’una forma de fer política a una altra, és quan ens hem de plantejar per on volem caminar i fins on volem arribar. Com diu Amaia Pérez Orozco, necessitem una Utopia Comú i saber com l’hem de construir en conjunt. Per això Barri Cooperatiu representa un espai favorable per a la retroalimentació de les pràctiques fora de la lògica del sistema i dels discursos que van més enllà dels clixés establerts.

Seria honest admetre que la qüestió de com creem Una vida que meresca ser viscuda entre totes i tots és l’objectiu central del projecte. Volem crear les bases per construir noves formes de viure, noves formes de treballar, i en aquest camí de debats i pràctiques l’economia feminista aporta grans elements al voltant del conflicte capital/vida, i posa en contradicció la invisibilització del treball de cures i la manca de valorització del treball domèstic (majorment realitzat per les dones), sobre el qual es subjecta tot el sistema econòmic i laboral en què vivim. Tot açò no serà possible si no fem l’esforç d’eixir de la lògica del benefici individual per posar al bell mig la vida del comú.

Continue reading “Treball domèstic, treball de cures i sosteniment de la vida: economia feminista i cooperativa”

Sobirania alimentària i barri cooperatiu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Raquel Álvarez Herranz és membre del Grup de Consum de La Saïdia. I de La Recovera: alimentació saludable, sostenible, justa i educativa

La indústria agroalimentària és un dels àmbits on el capitalisme s’expressa amb major ferocitat. L’agronegoci és responsable de l’acaparament de terres i dels oceans per part d’empreses transnacionals i capitals especulatius; l’expulsió de les comunitats camperoles i pescadores dels seus territoris; la privatització de sabers tradicionals i científics mitjançant diverses formes de drets de propietat intel·lectual; un repartiment injust de la riquesa, que posa la nostra alimentació en mans de grans empreses de llavors i distribuïdores, perjudicant les condicions de vida dels agricultors i agricultores.


Per la seva dependència dels combustibles fòssils, la repercussió ambiental del sistema agroalimentari és també enorme. La desforestació de bosc primari per a la seva conversió a pasturatges, els monocultius, la mecanització del treball, l’ús indiscriminat d’agrotòxics, el transport quilomètric d’aliments, el seu processament, la refrigeració que necessita i la deixalla que provoca són causants, aproximadament, de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle, una de les majors contribucions mundials al canvi climàtic.


Per posar un exemple proper, moltes de les verdures i hortalisses que comprem en els supermercats, es transporten des de lluny, gastant petroli innecessàriament i oblidant així a les persones que es dediquen a conrear aliments en el nostre entorn proper. Mentrestant, la maltractada horta retrocedeix i, amb ella, tots els beneficis socials, ambientals i paisatgístics que ens aporta.
Continue reading “Sobirania alimentària i barri cooperatiu”

“fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú”

ivan_sants

Entrevista a Ivan Miró i Acedo
És sociòleg, investigador i docent en Història del cooperativisme, economia social i solidària, sociologia urbana. Soci fundador de La Ciutat Invisible, participa a la Xarxa d’Economia Solidària. Coautor de Les cooperatives obreres de Sants i l’informe L’economia social i solidària a Barcelona, entre d’altres recerques. Ha estat docent en el Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB i actualment coordina els cursos “Cooperativisme i Economia Solidària”.

El projecte de Benimaclet Barri Cooperatiu s’inspira en l’experiència que vàreu portar a terme al barri de Sants, començant allà per l’any 2009. Conta’ns com neix Sants Cooperatiu?

A Sants, el Projecte Barri Cooperatiu va sorgir d’un doble procés. En primer lloc, cap al 2005 es van crear algunes cooperatives de treball vinculades als moviments socials del barri. Eren fruit del desig de traslladar, a l’àmbit de l’economia, les pràctiques autoorganitzades apreses en les lluites socials; així com de la necessitat de crear infraestructures estables i llocs de treball remunerat per als membres dels moviments socials locals. Intuíem que una lluita sociopolítica que no generés alternatives socioeconòmiques, ni era transformadora ni era sostenible. Per altra banda, en aquells anys arribaren a Sants les Federacions de Cooperatives catalanes, que s’instal·laren en un edifici del patrimoni cooperatiu històric del barri: l’antiga cooperativa de consum l’Empar de l’Obrer.

Vàrem començar a col·laborar i sorgí la idea del projecte. La sinergia entre la potència organitzativa i econòmica de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i les capacitats relacionals i associatives de les cooperatives de treball autogestionàries de Sants, era una oportunitat per incidir en un barri on, per la seva pròpia història social i obrera, el cooperativisme hi havia estat present de forma notable. La crisi econòmica, que havia esclatat just aleshores, impel·lia a socialitzar el projecte cooperativista. I la dimensió local, amb les seves trames comunitàries i associatives, era l’entorn idoni per a potenciar una economia de proximitat com és la cooperativa.

Continue reading ““fer barris cooperatius és articular-los en una trama urbana i econòmica al servei d’allò comú””

“Emprendre en col.lectiu és més ric, consistent, valuós i més corresponsable”

Guernica-Facundo

Entrevista a Guernica Facundo

autora de“El libro rojo de las mujeres emprendedoras”. Actualment coordina la cooperativa LabCoop, un espai que acull i impulsa iniciatives d’emprenedoria social cooperativa i innovació social.
Tens una llarga experiència professional en la promoció de l’emprenedoria. Com defineixes aquest concepte? Quina és la importància d’aquests processos a les nostres societats?Quins són els principals obstacles o reptes de l’emprenedoria i les seues concepcions?
L’emprenedoria es podria definir com una actitud, com una acció o com una intenció.
Les persones amb actitud emprenedora són aquelles que prenen la iniciativa, són perseverants i a vegades tossudes; s’orienten cap a l’acció però són observadores, veuen una mica més enllà del què hi ha a simple vista i busquen respostes, solucions i oportunitats allà on hi ha dubtes, problemes o necessitats; no tenen por al risc mesurat però no són inconscients, planifiquen i prioritzen.
No existeix el gen emprenedor: malgrat algunes persones tenen més predisposició a sentir-se còmodes emprenent, tot és un aprenentatge, una pràctica. Quant més observem, més coses veiem, quant més comuniquem, millor ens fem entendre, quant més treballem en equip més difícil ens és treballar en solitari… Per això l’emprenedoria és també acció: és un projecte, un viatge, una activitat, una iniciativa, majoritàriament amb repercussions econòmiques, però no sempre monetàries.

Continue reading ““Emprendre en col.lectiu és més ric, consistent, valuós i més corresponsable””

“El País Valencià és la tercera autonomia més potent en cooperativisme i economia social”

JOAN RAMÓN_2_HQ

Entrevista a Ramón Sanchis Palacio.

Professor Titular al Departament de Direcció d’Empreses de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. Director de l’Institut Universitari d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la UV

 

– Darrerament, has escrit dos llibres sobre la història de dos grans cooperatives valencianes, Consum i Caixa Popular. Quina ha sigut la rellevància històrica del cooperativisme valencià? Com definiries el model d’economia cooperativista valenciana?
El País Valencià és la tercera autonomia més potent de tot l’Estat espanyol en cooperativisme i Economia Social i algunes de les seues cooperatives són un referent nacional i internacional. Consum és la cooperativa amb més socis consumidors de tot l’Estat espanyol amb més de dos milions de socis i Caixa Popular és, junt amb Laboral Kutxa al País Basc, l’única cooperativa de crèdit on els seus treballadors són socis (banc democràtic) i una de les poques entitats financeres valencianes que ens han quedat després de la desfeta del sistema financer valencià. La major part de les cooperatives elèctriques estan al País Valencià, les caixes rurals representen la meitat d’aquest sector a tota Espanya, les cooperatives agroalimentàries són un referent exportador, les cooperatives de treball associat estan fortament implantades en tots els sectors econòmics i les cooperatives d’ensenyament han sigut claus en el desenvolupament de la llengua valenciana i en pràctiques pedagògiques i docents innovadores.

Continue reading ““El País Valencià és la tercera autonomia més potent en cooperativisme i economia social””

¿Qué son las economías transformadoras?

Las nuevas economías transformadoras que están surgiendo en nuestras ciudades, comunidades y redes, experimentan y construyen nuevas prácticas socioeconómicas y conforman un ecosistema que está en crecimiento. Este artículo, elaborado por Álvaro Porro, pretende visibilizar este fenómeno y mapear las diversas economías que confluyen en este marco transformador, según ciertos criterios.

 

Article d’Álvaro Porro a la Revista Opcions: llegir més

otraseconomias-550x413

 

 

L’ABC de les Cooperatives de Treball Associat

Una pràctica guia elaborada per la gent de FEVECTA, amb tota la informació bàsica necessària per a la constitució d’una cooperativa de treball associat. Torbareu una bona explicació de tots els passos, conceptes, tràmits i altres qüestions per orientar-nos en eixe proces inicial.

Continue reading “L’ABC de les Cooperatives de Treball Associat”

Camí al mercat social amb la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià

Des de REAS PV, Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià volem ajuntar a totes les organitzacions i consumidors que aposten per l’economia social i solidària, amb l’objectiu de crear un mercat social

Si et consideres una d’elles anima’t i posa’t en contacte amb nosaltres en mercadosocial@reaspaisvalencia.org, o per favor difon este missatge a qui cregues puga estar interessat

Junts per una economia al servei de les persones

Més informació: Carta presentació camí al mercat social – Valencià.

Femení plural: les dones a la economia cooperativa

Per què l’economia cooperativa representa una oportunitat per a les dones?

Una investigació que ens aproxima a la situació de les dones treballadores i a les relacions de gènere al món cooperativista, des dels instruments teòrics i metodològics de l’economia feminista.

Continue reading “Femení plural: les dones a la economia cooperativa”